STATEMENT

Per mi el cinema és la forma més gran d'art que existeix. És la més concreta i a la vegada més abstracta. La que té una mirada directa amb l'espectador i pot crear un vincle emocional perpetu. És la manera de poder sentir que no ets qui ets i que no estàs on estàs per unes hores. És l'art més crític i més directe; el discurs personal com a mode d'expressió. El cinema per a mi és poder mostrar-me al món com soc i poder crear un vincle amb l'espectador que va més enllà de la projecció. 

Des que vaig entrar a l'Escac sabia que m'agrada molt explicar històries i poder transmetre emocions a la gent del meu voltant. Aquests anys d'aprenentatge on he pogut descobrir modalitats diferents m'han ensenyat a entendre que vol dir ser director i com treballar amb tot un equip on cadascú té una funció tant especifica i tan necessària per poder dur a terme un projecte. Gaudeixo amb tot el procés: des que estem escrivint el guió i desenvolupant una història, a com la planifiquem i com creem el món on passarà la trama, com encarem el rodatge, com ho rodem, el treball amb els actors, el muntatge i les diverses postproduccions. M'encanta treballar amb el meu equip i poder treballar amb cada cap de departament aquella idea que tenim. Des de sempre em trobo còmode treballant amb altra gent i el que m'apassiona de fer cinema és poder treballar braç a braç amb totes aquestes persones que complementaran i esculpiran el projecte. El sentiment de que entre tots podrem tirar endavant una pel·lícula o un curtmetratge. Sentir la passió que ens uneix i que ens pot fer estar dies sense dormir només per poder crear aquella peça que necessitem que es faci realitat. Treballar amb els actors; buscar els personatges. Deixar que el rodatge pugui fer canvis al que tenies previst. Respirar la història i poder transmetre-la de la millor manera possible.

El cinema és art. És la manera que tinc de poder expressar-me. I ja sé que pot sonar com un clixé, però de veritat: tots els projectes on he estat m'han ajudat d'alguna manera. Sempre neixen d'un sentiment pur i personal que després acaba convertint-se en una peça audiovisual. I no només és la intenció d'explicar la idea, sinó la manera en com fer-ho. En com treballar els espais, els personatges, la trama, el muntatge... Tot és una feina d'orfebreria on intervenen molts elements que fan que el teu ou de Fabergé sigui únic. És dels pocs arts col·lectius que existeixen. I en això recau la màgia. En poder dirigir tot un equip per portar a terme la teva idea de com vols crear la teva peça d'art.

La crítica és vital. És necessària. Fer cinema ens brinda la possibilitat de ser crítics amb el món, d'analitzar el nostre entorn i poder intervenir. El cinema és una gran eina per remoure consciències. Els meus grans referents són cineastes que utilitzen l'audiovisual per impactar i crear peces úniques. Amb missatge i intenció. I per això crec tant en el cinema. I per això valoro tant la direcció. Perquè amb un bon equip ets capaç de poder crear art que impacta i que intenta tenir un discurs.

 

Soc una persona treballadora que m'agrada implicar-me al cent per cent amb els projectes i amb les classes. Que gaudeixo aprenent i que si puc estar més hores en un plató hi estic. Que m'agrada treballar en projectes i amb un equip per dur a terme una idea que ens mou. I estic segur que el màster de direcció m'ajudarà i m'ensenyarà tot el que em falta per aprendre de direcció. Aquests tres anys de classes compartides m'han ajudat a comprendre els altres departaments, a poder treballar junts. I ara sento que necessito focalitzar i centrar-me en la direcció; per acabar de treballar en tot el que fallo i poder aprendre de tot.

El cinema és l'art que em fa estar dues hores en silenci per passar-me setmanes pensant amb el que he vist i el que he sentit. Un sentiment únic que necessito transmetre i expressar.